‘Ubuntu’, liderar i treballar en equip. Oriol Montanyà
Des del sud d’Àfrica es propaga una filosofia que rebutja l’individualisme i ens connecta amb els altres
Explica la llegenda que un antropòleg francès estava treballant en un petit poblat d’Àfrica austral per conèixer els valors cívics de la zona.
Un dia va reunir deu nens autòctons per proposar-los un joc molt senzill. Consistia a córrer des de la línia de sortida fins a un arbre que estava situat a uns 100 metres de distància, on també hi havia una cistella plena de po- mes, que seria la recompensa per al guanyador.
Els petits estaven entusiasmats amb la idea, però quan l’antropòleg va donar el senyal d’inici, van mostrar un comportament realment sorprenent, agafant-se tots de les mans i avançant junts fins a l’arbre per repartir-se el premi.
En acabar, el científic els va preguntar per què havien pres aquesta decisió, i els nens li van respondre amb una sola paraula: ubuntu.
El concepte ubuntu fa referència a una filosofia d’arrel africana que parteix de la base que l’ ésser humà en solitari no té sentit, ja que la vida d’una persona es construeix i es desenvolupa gràcies a la relació amb els altres.
És per aquest motiu que els nens sud- africans no preveien una altra opció que no fos la de compartir les pomes, perquè sota el paradigma ubuntu és absurd qualsevol èxit individual que generi malestar col·lectiu.
Un dels grans percussors d’aquesta filosofia és l’arquebisbe Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau el 1984, qui sempre ha rei- vindicat tres principis fonamentals: buscar allò que ens connecta amb els altres, saber posar-nos a la pell dels semblants i adoptar sempre la perspectiva més àmplia.
Nelson Mandela va ser un altre gran abanderat d’ubuntu, fins al punt de reconèixer que aquesta forma de pensar i actuar va ser clau en el procés d’unió i reconciliació de Sud-àfrica.
Tot i que el primer cas d’aplicació d’aquesta filosofia en la gestió d’equips s’atribueix a un dels entrenadorsmés respectats del bàsquet nord- americà, Doc Rivers, que el 2008 va ser capaç de guanyar l’anell de l’NBA amb els Boston Celtics, derrotant els totpoderosos Lakers. El secret? Ubuntu.
El propi Rivers ho descriu així: “sempre vaig dir als jugadors que si volíem guanyar ens havíem de sacrificar tots, i que les decisions havien de ser en benefici del grup, tot i que no necessàriament fossin les millors per a tu o per a mi. Els explicava que, si algú volia llançar a tota hora a cistella, per molt bo que fos, no tenia lloc a l’equip”.
De fet, liderar amb la filosofia ubuntu és entendre les bondats de l’esforç col·lectiu, assumint que la millor manera d’avançar personalment és a través del progrés grupal.
Ubuntu significa superar les inseguretats pròpies de l’egoisme i convence’s que no ens podem sentir amenaçats pel talent aliè, perquè com millor siguin els que ens envolten, millor serem nosaltres.
Ubuntu també és interioritzar la llei de la reciprocitat, sent conscients que tot el valor que siguem capaços de donar al nostre entorn, ens serà retornat amb escreix.
I ubuntu és saber disfrutar i concentrar-se en les tasques del present, veient-les com un fi en si mateixes, sense instrumentalitzarles a mode de trampolí per aconseguir aspiracions particulars futures.
La neta de l’arquebisbe Tutu, Mungi Ngomane, ha publicat el llibre Ubuntu, lecciones de sabiduría africana para vivir mejor (Editorial Grijaldo), que ben bé es podria convertir en un manual de lideratge per a aquelles empreses que pretenguin arribar a totes les pomes i, alhora, maximitzar el benestar de la seva gent.
Oriol Montanyà és professor de la UPF-BSM
Article publicat el 28 de noviembre del 2021 a la Vanguardia.
