> Reflexiones

Relat curt inspirat en la diada 2022: tots tenim un Drac, una Princesa i un Sant Jordi dins nostre.

Relat curt inspirat per la diada de Sant Jordi 2022.

Tots tenim un Drac, o més d’un.
Tots tenim una Princesa, més sensible, més guerrera, però Princesa al cap i a la fi.
Tots tenim un Sant Jordi, més conciliador, més valent, que ens permet salvar-nos d’ aquells moments complicats. O no.

¿Per a què havia de lluitar contra aquell drac? Sentia que no havia de ser així. Que el drac que tenia davant meu, tal com el veia, era només un reflex de la meva intensitat, del meu foc, del meu volum. Podia sentir, en el fons de la seva presència, la necessitat de sentir-se valorat tal com era, amb les seves fortaleses, capacitats i virtuts, i sentir-se encara més estimat amb les seves pors, inseguretats i limitacions. L´olor de vulnerabilitat el feia ferotge.

¿Com acostar-me al drac des d´un lloc amorós?  Semblava impossible. Hauria de trobar una escletxa. Hauria d´endinsar-me dins meu per descobrir el que representa la princesa atemorida, validar les seves pors i vestir-me de coratge per sentir-me valent i confiar en el que sentia des del cor.

Havia de ser així. Havia de ser possible. No tenia dubtes. Només necessitava sentir el suport i l´escalfor de l´univers, dels meus ancestres, per tal de fer el pas. Acostar-me fins al drac, mirar-lo als ulls, sentir el seu volum, el seu foc, la seva intensitat, i dir-li: Desitjo que em miris amb bons ulls. Confiat, centrat malgrat els instants de tremolor a les cames, malgrat la suor de les meves mans.

No estava sol. Mai ho havia estat. Però no n´havia sigut conscient. El meu paisatge interior m´havia de sorprendre amb espais i formes desconegudes per a mi. Tota la vida passant-hi per davant i no havia percebut aquests racons. Va ser una feliç sorpresa poder redescobrir i reconèixer aquests espais de bellesa i fortalesa, per inspirar la seva energia i exhalar el pas que havia de donar.

Havia desitjat i visualitzat aquest moment. Molts cops. I ara sentia que hi era ben a prop. Molt a prop. No podia controlar el que passaria tot seguit. Però tenia totes les possibilitats ben obertes. I aquest fet, em feia sentir segur.

I des del cap, passant pel cor, i connectant amb les arrels del record físic de què un dia havia sigut la porta d´entrada de la vida, vaig fer el pas endavant.

Un si en la direcció d´anar cap al drac. Un si al propòsit d´aquest pas. Un si en majúscules a viure la vida des d´un altre lloc diferent de com ho havia fet fins ara.

Un pas que no vestia cap retret, cap culpa. Un pas ple de possibilitats.

A un pas d´abraçar la meva realitat. A un pas, d´expandir els meus límits més enllà del que em podia imaginar. A un pas de descobrir que els límits eren el meu infinit. A un pas del desig de mirar-me amb bons ulls.

 

Escrit per: Francesc Roca   Creativitat de portada: Arlet Roca

Publicado el 23 de abril de 2022
Francesc Roca Presas