Aquest cap de setmana passat vaig ser al Festival de Llegendes de Catalunya, a Sant Martí de Tous.

Famílies, teatre, música, somriures… Un ambient fabulós que em va inspirar i em va fer reflexionar.

Una llegenda és un relat que barreja realitat i fantasia, transmès de generació en generació, moltes vegades de manera oral.

Els trobadors —antics poetes i músics— en van ser els divulgadors a l’edat mitjana. Portaven històries de vila en vila, donant vida a la memòria col·lectiva.

Des de la mirada sistèmica i les constel·lacions familiars, sabem que també nosaltres portem llegendes: relats interns que barregen fets viscuts amb fantasia inconscient.

Per tant, tu, jo i tots som una mica trobadors.

La nostra història personal —la que ens repetim— no sempre és la realitat tal com va ser… sinó com la vam viure i com l’hem interpretada.

Som un 95% inconscient. I això vol dir que la nostra creativitat està sovint al servei del nostre relat intern. Un relat on hi ha molta fantasia sistèmica.

Els fets biogràfics i sistèmics s’entremesclen. Sovint són impossibles de separar des de la ment.

Però sí que podem fer una cosa: transformar el relat perquè ens empoderi i ens doni força.

No és tant important el “per què” ens ha passat el que ens ha passat, sinó el “per a què” ho hem viscut.

Aquest divendres, al correu inspiracional, parlaré del nostre relat intern: què ens diem i com ens expliquem la nostra pròpia història.

T´hi apuntes?

………………………………………….
Per rebre el correu inspiracional: Per aquí.
Per a sessions i formacions: https://stan.store/francesc
………………………………………………

I tu,
Quines llegendes t’expliques de la teva vida?
Què passaria si les tornessis a escoltar… amb una nova mirada?

La fotografia és un reflex del que passa darrere l’escenari (dins nostre) i de com ho representem (com ho expliquem).